Ja hi tornem amb el tema del Nàstic. Ara, amb l’excusa de si el Nàstic té dèficit o no, en Ballesteros vol intervenir en la SAD, cosa que ja fa temps que es veia venir.
Aquí, el tema no és si l’Ajuntament ha d’intervenir o no ara, el tema és que l’Ajuntament que té el 33% de les accions i també diner públic a la SAD no hauria d’haver deixat mai d’estar-hi al Consell d’Administració.
Els capritxos del Sr. Ballesteros ens poden costar cars, ell és el que va decidir deixar d’estar representats a la SAD, i ara se n’adona de l’error que va cometre i està desesperat per tornar a entrar.
Un cop mes error, senyor Ballesteros, tant criticar l’intervencionisme dels governs de CiU, i ara vostè veu que el que feia CiU era el correcte.
Rectificar és de savis senyor Ballesteros, però assumint els errors.
"Crec personalment que la participació de la gent en política és el futur de la política....s'ha acabat el farem, farem, farem, aixó no porta enlloc ni s'ho creu ningú, la nova frontera de la política està en que siguem capaços de fer participar la gent en la presa de decisions"
CONSELLS DE DISTRICTE
RADIOGRAFIA SOCIAL
Avui en dia, malauradament, resulta palpable un distanciament entre la ciutadania i la classe política, circumstància que es concreta en tres extrems negatius: 1. Falta de complicitat entre els ciutadans i el govern. 2. Disminució de la implicació de la ciutadania en la gestió de la ciutat. 3. Augment de la desvinculació de la societat civil en la presa de decisions.
SOLUCIONS
Els Ajuntaments hem de preveure i regular procediments i mecanismes que: 1. Reforcin la participació i incidència dels ciutadans en el govern local. 2. Estableixin uns estàndards mínims concrets que assegurin la participació efectiva dels ciutadans. 3. Augmentin el sentit de pertinença a la ciutat en general, i a un entorn col·lectiu més reduït en particular. 4. Potenciïn el treball col·lectiu per sobre dels individualismes aïllants. 5. Fomentin la participació ciutadana en la gestió dels assumptes locals.
COM HO PODEM ASSOLIR?
Entre d’altres amb la creació dels Consells de Districte, com a òrgans de gestió desconcentrada que impulsin la participació ciutadana en la gestió dels assumptes municipals. Tarragona es caracteritza per la riquesa del seu teixit social, moviment veïnal i associacionisme. Totes aquestes manifestacions d’opinió veïnal i ciutadana contribueixen al pluralisme d’idees i fomenten la millora de la convivència ciutadana. Defensant aquest moviment ciutadà considerem positiu crear òrgans on, d’una forma més autònoma, totes els representants d’una determinada zona de la ciutat puguin contribuir a la gestió dels interessos públics del seu àmbit territorial. Per tant, les actuals Associacions de Veïns veuran amb aquest plantejament més reforçada la seva participació en l’Administració del seu entorn.
REGULACIÓ LEGAL
Ens de participació reconegut i regulat a la Llei 57/2003, de 16 de desembre de mesures per a la modernització del govern local, entre altres, pels municipis que siguin capital de Província, com és el cas de Tarragona.
POTESTAT MUNICIPAL
Aquest text normatiu concedeix al Plenari dels Ajuntaments la capacitat per: 1. Determinar la creació dels districtes. 2. Concretar el seu àmbit territorial. 3. Establir el seu àmbit competencial. 4. Fixar la seva composició. 5. Dotar-los econòmica i pressupostàriament.
PROPOSTES CONSTRUCTIVES
CIU, en data 8 de maig de 2009, va presentar al plenari de l’Ajuntament de Tarragona una moció per tal de crear els Consells de Districte, amb l’objectiu d’augmentar i potenciar la participació ciutadana. Aquesta moció va ser rebutjada amb els vots contraris del PSC i ERC.
PROPOSTA ESTRUCTURAL Per tal d’iniciar el camí favorable a la creació dels Consells de Districte, CIU concreta els elements configuradors d’aquests organismes: 1. Àmbit Territorial: Creació de districtes o zones -actualment per qüestions electorals Tarragona es troba dividida en 12 districtes -. Aquest marc territorial serà un punt de partida, però pot estar subjecte a una nova distribució en funció de les identitats poblacionals, territorials i d’interessos comuns dels diferents àmbits de la ciutat de Tarragona. 2. Composició: Amb un màxim de 27 membres i sota la Presidència d’un Regidor de l’Ajuntament del grup polític que hagi guanyat les eleccions al districte corresponent i que haurà estat nomenat per l’Alcalde, els Consells de Districte estaran formats per: · Representants de les Associacions de Veïns incloses en el seu àmbit territorial. · Representants de les Llars de jubilats. · Representants de les entitats culturals de major representació al districte. · Representants de les entitats esportives. · Representants del món comercial i econòmic del districte. · Representants, en número proporcional al resultat electoral del districte, de cada grup municipal amb representació a l’Ajuntament de Tarragona. Aquests representants seran nomenats pels grups municipals però no seran regidors de l’Ajuntament. 3. Funcionament: El plenari de l’Ajuntament de Tarragona haurà d’aprovar un Estatut comú per a tots els Consells de Districte, on s’estableixin les normes de funcionament intern: periodicitat de reunions, majoria en les votacions, elecció de President…. 4. Pressupost: En funció de la demografia poblacional del districte i del seu àmbit territorial, l’Ajuntament de Tarragona haurà de fixar una partida pressupostària per dotar econòmicament a cadascun d’aquests Consells de Districte 5. Competències: Les mateixes s’hauran de concretar en els Estatuts dels Consells de Districte, i en absència d’una concreció puntual, aquest ens ha de garantir: · Ser l’òrgan de representació del seu àmbit territorial. · Ser l’òrgan consultiu. · Participar, de forma directa i inequívoca, en la presa de decisions municipals en qualsevol assumpte d’incidència directa en el districte i els seus ciutadans. · Participar en la gestió dels assumptes municipals d’afectació al seu àmbit territorial.
De forma global, el Consell de Districte realitzarà els següents plans estratègics: · Pla estratègic de desenvolupament: Cada Consell de Districte, en col·laboració amb les entitats i veïns, realitzaran un pla estratègic de vuit anys de durada. En aquest pla es consignaran totes aquelles actuacions necessàries, tant pel creixement de la zona com per la millora de les condicions de convivència. Cal que el petit comerç constitueixi un element vertebrador de l’activitat econòmica i social del Districte. Esdevé necessari facilitar l’establiment familiar: pisos de lloguer per a la gent jove, apartaments tutelats, centres de dia... · Pla d’equipaments i serveis: Els Consells de Districte, en funció de les necessitats de la zona i de les seves mancances, elaborarà un pla d’equipaments amb la finalitat de complementar i ampliar la xarxa de serveis. La primera de les actuacions d’obligat compliment per assolir la descentralització es concreta en la instal·lació d’una OMAC en cadascun dels districtes. Les necessitats de centres de dia, d’espais culturals i esportius, d’instal·lacions de serveis socials... s’han de reflectir en aquest pla com a objectiu per millorar els equipaments de la zona.
De manera sectorial, el Consell de Districte elaborarà els següents plans d’actuació: · Pacte per la eliminació del soroll: Les entitats i els veïns elaboraran unes propostes de treball per a la reducció de la contaminació acústica, indicant les zones de major soroll i proposant les mesures necessàries per disminuir el mateix. · Pacte per l’accessibilitat: Examinada i analitzada la realitat específica de cada àmbit territorial, en quant a la mobilitat de persones, s’indicaran els espais on actuar per pal·liar i reduir una situació de discriminació que molts dels nostres veïns pateixen per motius d’edat o discapacitat. · Pacte pel manteniment: El Consell de Districte fixarà un calendari de reunions periòdiques per tal de revisar el manteniment dels espais públics, indicant les instal—lacions en mal estat o les que han patit destrosses, per facilitar la necessària reparació dels danys. · Pacte per la neteja: De forma conjunta amb el servei de neteja del Ajuntament, el Consell de Districte identificarà els principals problemes de neteja existents en el seu àmbit territorial, proposant les mesures necessàries per tal d’aconseguir que els seus carrers i places estiguin més nets.
IMPLICACIÓ SOCIAL
Per tal de donar a conèixer aquesta proposta a la ciutadania de Tarragona, des de CIU es fixarà un calendari de visites a totes les associacions de veïns i entitats veïnals, culturals, esportives, socials, econòmiques, etc. que estiguin interessades, amb l’objectiu de donar una major informació en relació a aquesta mesura d’implicació de la ciutadania en la gestió municipal.
Si recordeu, els tarragonins i tarragonines i el seu Ajuntament de fa ja 3 anys, varen indignar-se quan varen veure el que el govern socialista de Madrid pretenia fer al Banc d’Espanya.
Oficines? Aquí volen posar oficines, és que no hi ha cap altre lloc a Tarragona per posar oficines? Això ens preguntàvem molts, i per això mateix, el govern de CIU de Tarragona va impedir que l’Estat continués amb els seus plans. La nostra proposta era i és clara: un gran equipament cultural lligat a la Biblioteca hemeroteca pública del carrer Gasòmetre.
Ara el sr. Ballesteros ens diu que hi posarà oficines de turisme municipals. I un altre cop, els tarragonins i nosaltres ens preguntem, valia la pena tant esforç per canviar unes oficines de l’Estat per unes de l’Ajuntament?
No cal dir que en campanya electoral el Sr. Ballesteros va prometre un altra cosa pel Banc d’Espanya, per ja ho sabeu, les seves promeses son com ell.... falses.
Avui dissabte, al matí, hem sortit amb alguns companys del Grup Municipal a difrutar d'un matí de Santa Tecla per tota Tarragona, aquí teniu algunes imatges.
Tarragona i els castells són les meves dues grans passions. Sóc un enamorat de la meva feina, a on tinc la gran sort de treballar per a la meva ciutat, a la que m'he dedicat en cos i ànima des del primer dia.
Ajuda'm a canviar Tarragona, si sumem, podem!