dimarts, 11 de gener del 2011

ELS PRESSUPOSTOS DE LA PARÀLISI

Que no era fàcil fer quadrar els números de l’Ajuntament de Tarragona per l’any 2011 no ha causat cap sorpresa. També és cert que els polítics són escollits per gestionar les bones èpoques i les que no ho són tant. És per això que l’excusa paraigua per justificar-ho tot, la crisi, serveix per ben poc. Que estem en crisi ho sabem tots, i tots ho sabíem molt abans que els senyors del PSOE-PSC decidissin fer alguna cosa.

Jo no negaré les dificultats que el regidor d’Hisenda troba cada any per fer que la màquina de l’Ajuntament rutlli. No és corporativisme, sinó pura realitat. Per això la meva crítica no s’adreça tant a les qüestions tècniques com a les seves conseqüències polítiques. Perquè, en realitat, els pressupostos són l’instrument més potent que té un Ajuntament per fer política, i sembla que a Tarragona cal recordar-l’hi cada any. Un pressupost no és un tràmit burocràtic sinó que és l’esquelet fonamental de l’arquitectura política d’una acció de govern. El seu debat hauria de ser el més important de l’any, en canvi, l’equip del senyor Ballesteros el transforma en un ball de coloms continu que no ens porta enlloc.

Ara era el moment d’exercir el poder amb responsabilitat i amb generositat. Era el moment de transformar la crisi en oportunitats. Tarragona té davant seu reptes fabulosos i irrenunciables. No es pot lluitar contra la pitjor crisi econòmica dels darrers 30 anys amb por i amb polítiques de retrovisor. El passat i les seves fórmules no són les adequades per al present. Ens calen polítiques noves per reptes que són nous. És inconcebible que en una situació com la que vivim, l’Ajuntament de Tarragona no es posicioni clarament a favor de les polítiques que promouen la generació d’ocupació. Crear llocs de treball és la millor política social i econòmica que es pot dur a terme. En aquests pressupostos es dediquen només 50.000 euros més que l’any passat a les polítiques de creació d’ocupació. Ja em diran quanta ocupació es pot generar amb un increment de 50.000 euros…

L’eficiència de l’Ajuntament de Tarragona és un dels reptes més importants als quals hem de fer front. No hi ha millor conjuntura que l’actual per fer reformes profundes per assolir i consolidar mecanismes i procediments que permetin a la ciutat de Tarragona tenir l’administració que mereix. Oportunitat perduda, ja que Ballesteros entén per eficiència col·locar com assessors els càrrecs que han quedat orfes després de l’enfonsament del tripartit.

El PSC i ERC han aprovat un pressupost sense inversions, un pressupost de pura supervivència. Han perdut l’oportunitat de fer política amb majúscules, no han estat capaços d’arribar a acords amb la resta de partits polítics i han escenificat un cop més, una supèrbia perillosa. En els moments difícils és quan es reconeixen els grans ciutadans. Tarragona ha perdut, gràcies al PSC i ERC, l’oportunitat de demostrar la seva capacitat de lideratge. Només ens cal esperar fins al 22 de maig per endreçar el rumb i posar-nos a treballar pel futur que tots els tarragonins i tarragonines mereixen.