divendres, 15 d’octubre de 2010

El deute de la Generalitat

Quan diumenge al mati vaig escoltar la noticia per la radio, una mena de calfred, me va recorre per tot el cos.

La Generalitat fa bons de 1000 euros de deute, a un interès del 4’75%, i vol recaptar així 1.000 milions d’euros dels ciutadans de Catalunya?

Sols la formulació de la pregunta ja fa respecte.

Molts governs fan servir l’endeutament per finançar-se. Aquests mateixos dies els televisors van plens d’anuncis del govern espanyol on es ven deute públic. Per tant, aquesta és una mesura econòmica, coneguda i reconeguda.

Aquest no és dons el problema.

El problema ve quan analitzem les causes de per que passa això, i en concret perquè passa a Catalunya i a la Generalitat del tripartit.

El primer que cal dir és que quan recorres als ciutadans per obtenir crèdit, és senyal de que no pots obtenir-lo per cap altre via. Es dons una mala senyal.

Per tant podríem dir que la Generalitat del tripartit no te crèdit, ni per els bancs ni per les grans mercats financers, cosa que és molt greu si tenim en compte, a mes, que la Generalitat del tripartit, ja és el govern autonòmic més endeutat de tot Espanya, amb mes de 25.000 milions d’euros de deute.

El segon que cal dir es que molts proveïdors de la Generalitat, tenen avui el greu risc de no cobrar els diners que se’ls deuen per els serveis que presten. Estem parlant de serveis bàsics: sanitat, ensenyament, llei de la dependència etc. I això ens afectarà a tots nosaltres.

El tercer que cal dir, es que la Generalitat no te política econòmica rigorosa, dons és inversemblant, que el Honorable Conseller Castells, hagi fet enguany un pressupost tant poc real, que els ingressos no es compleixen i que la despesa estigui totalment descontrolada, motiu aquest per el que es necessari obtenir mes diners per finançar se.

No se dons, on podem trobar els ciutadans, la confiança per comprar aquest deute.

La Generalitat està econòmicament molt malament, i no se si emetre deute, apel·lant al patriotisme, és la millor de les solucions.

Potser la solució definitiva no és comprar deute si no comprar futur i una nova il·lusió per el govern de Catalunya. Cal un canvi de rumb econòmic a Catalunya, i aquest es diu Artur Mas.