Amb la frase que encapçala aquesta secció ( Ningú no és perfecte), en Jack Lemon, acabava la pel·lícula traduïda en castellà ‘Con faldas y a lo loco’ tot posant al descobert que no era una dona sinó un home! La pel·lícula dirigida per el gran Billy Wylder, també la protagonitzaven el malaurat Tony Curtis i la sempre sensual i també malaurarada, Marylin Monroe.
La frase està buscada amb la intenció de posar de manifest aquells aspectes de l’actualitat que requereixen submergir-se mes enllà de les paraules dels protagonistes o de la imatge i buscar la raó última del perquè de tot plegat.
Aquesta setmana vull parlar de l’anunci del president Montilla que ens fa saber que el tripartit s’ha acabat. Davant d’una afirmació d’aquesta transcendència tan sols poden haver-hi dues reaccions: m’ho crec o no m’ho crec. Ja els avanço que sóc dels que no s’ho creu, però intentaré reflexionar-ho amb arguments.
Els fets objectius són que el president Montilla fa quatre anys va dir el mateix i en 24 hores el segon tripartit ja estava fet. El president Montilla fins fa pocs dies defensava tota la feina feta pel tripartit i també la feina feta per els dos partits dels quals ara renega, ERC i ICV. El president Montilla sap que les enquestes no li van bé i que, per tant, l’única opció que té per redreçar-les és llançar per la borda tot allò que no agrada a la societat catalana, i una d’aquestes coses és el tripartit. La conseqüència de tot plegat és que aquesta declaració és una calculada tàctica electoral per recuperar electors socialistes i res més.
No és creïble que allò que fins fa quatre dies era bo per al país ara no ho sigui. No és creïble que, si el senyor. Montilla pot ser president de la Generalitat amb els vots dels socis del tripartit, o fins i tot del PP, (amb el mateix discurs que ambdós partits van fer al País Basc), digui que no vol ser-ho.
Tot consistirà, quan arribi el moment, a buscar els arguments dialèctics necessaris per fer-nos veure que el tripartit torna a reeditar-se perquè els d’Esquerra i els Ecosocialistes, que fa poc eren tan poc recomanables, “ara han canviat i sí que podem pactar amb ells” (pràcticament ja veig Montilla fent aquest discurs!).
Per tant, si no volem tenir sorpreses, com les del pobre pretendent d’en Jack Lemon, no votem Montilla i així tots estarem segurs que no tindrem tripartit
La frase està buscada amb la intenció de posar de manifest aquells aspectes de l’actualitat que requereixen submergir-se mes enllà de les paraules dels protagonistes o de la imatge i buscar la raó última del perquè de tot plegat.
Aquesta setmana vull parlar de l’anunci del president Montilla que ens fa saber que el tripartit s’ha acabat. Davant d’una afirmació d’aquesta transcendència tan sols poden haver-hi dues reaccions: m’ho crec o no m’ho crec. Ja els avanço que sóc dels que no s’ho creu, però intentaré reflexionar-ho amb arguments.
Els fets objectius són que el president Montilla fa quatre anys va dir el mateix i en 24 hores el segon tripartit ja estava fet. El president Montilla fins fa pocs dies defensava tota la feina feta pel tripartit i també la feina feta per els dos partits dels quals ara renega, ERC i ICV. El president Montilla sap que les enquestes no li van bé i que, per tant, l’única opció que té per redreçar-les és llançar per la borda tot allò que no agrada a la societat catalana, i una d’aquestes coses és el tripartit. La conseqüència de tot plegat és que aquesta declaració és una calculada tàctica electoral per recuperar electors socialistes i res més.
No és creïble que allò que fins fa quatre dies era bo per al país ara no ho sigui. No és creïble que, si el senyor. Montilla pot ser president de la Generalitat amb els vots dels socis del tripartit, o fins i tot del PP, (amb el mateix discurs que ambdós partits van fer al País Basc), digui que no vol ser-ho.
Tot consistirà, quan arribi el moment, a buscar els arguments dialèctics necessaris per fer-nos veure que el tripartit torna a reeditar-se perquè els d’Esquerra i els Ecosocialistes, que fa poc eren tan poc recomanables, “ara han canviat i sí que podem pactar amb ells” (pràcticament ja veig Montilla fent aquest discurs!).
Per tant, si no volem tenir sorpreses, com les del pobre pretendent d’en Jack Lemon, no votem Montilla i així tots estarem segurs que no tindrem tripartit
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada