dimecres, 10 de novembre de 2010

Ningú no és perfecte

Dues notícies, aparentment desconnectades entre si, m’han cridat l’atenció aquesta setmana.

La primera, la va publicar ‘El Periódico’ el passat dia 2 de novembre i feia referència a la decisió de la Generalitat del Sr. Montilla de deixar de donar aigua embotellada als malalts ingressats a l’hospital i de no rentar els llençols dels llits sanitaris cada dia. Amb aquesta mesura el Sr. Montilla pensa estalviar-se entre 1 i 2 milions d’euros l’any.

L’altra noticia és la ja prou coneguda renda per els joves anomenats “ninis” (ni estudien ni treballen) que, aproximadament, costarà entre 25 i 26 milions d’euros l’any.

És evident que les dues notícies tenen una connexió econòmica, però també una d’ideològica.

Mentre als malalts hospitalitzats el Sr. Montilla els deixa sense aigua (en el sentit literal de la frase), als joves de trajectòria vital més que discutible els dóna un sou per no fer res i prolongar així el fracàs de part d’una generació de catalans.

L’aigua de l’aixeta és ben bona des de fa molts anys a quasi tot Catalunya, per tant, beure-la no està gens malament; però reduir el problema de la sanitat catalana a no donar aigua embotellada i a no rentar els llençols sembla una broma pesada. Altrament, reduir el problema de l’atur juvenil, combinat amb el fracàs escolar, a donar sous als “ninis”, és un error, o el que és més probable, un intent de comprar vots per part dels socialistes.

Sembla clar que, i mai millor dit, els socialistes i el Sr. Montilla estan amb l’aigua al coll electoralment parlant i contínuament s’estan traient idees “salvavides” de la màniga per veure si salven alguna cosa del probable naufragi electoral.

Estalviar és important, però cal fer-ho de manera seriosa. Segur que podem racionalitzar la despesa sanitària, però això requereix una reflexió social i també uns acords amb els professionals del sector.
Aquest és el camí, el camí seriós.

L’educació, la implantació de la cultura de l’esforç i el treball, recuperar valors perduts i responsabilitzar les persones dels seus actes i les seves actituds vitals és fonamental en una societat moderna i madura.

Qualsevol altra cosa és paternalisme i creació d’una societat menys lliure i més tutelada. Però això… ja sabem que és una especialitat i un objectiu socialista.