dimecres, 5 de maig del 2010

En una setmana, trenta milions de pessetes en sous

El govern Ballesteros ha aconseguit que s’esgoti la meva capacitat de sorpendre’m.

Ja no em sorprèn el sectarisme, ara directament em preocupa i francament, em fa pensar que s’està fugint cap endavant, i amb una sensació d’impunitat absoluta cap a la responsabilitat dels polítics amb la ciutadania.

I és que en una setmana s’ha anunciat que l’ajuntament es gastarà vora 200.000 euros en les “seves” inversions.

Les inversions solen ser noticiables, perquè responen a neccesitats bàsiques de la ciutadania adaptades a la realitat, però és que en aquest cas aquesta inversió es destina a dos càrrecs: un gerent d'urbanisme i un assesor de comunicació, aquest últim el fill de l'ex-conseller d'ERC Josep Bargalló.

Si bé és cert que la Llei permet aquests nomenaments, no podem sinó que sotmetre a debat públic quines són les prioritats a la Ciutat, i mentre per una banda aquest govern deu mig milió d’euros a empreses que presten serveis socials a la ciutat, per l’altra s’acomet amb rapidesa resolutiva salaris per sobre de mercat a cop de Decret d’Alcaldia.

Sovint Tarragona no té alcalde, però quan el té es dedica a posar el nom de Tarragona a la premsa nacional amb tècnics que cobraran més que el president del govern espanyol.

Quan les coses valen s’ha de pagar per elles, però els nomenaments a “ditcràcia” a que tant ens ha acostumat aquesta legislatura fan que sigui evident que cal canviar les prioritats de la ciutat, perquè ens trobem amb que l'única eficiència demostrada per en Ballesteros és que sap cuidar dels seus quan pertoca i quan li demana el seu soci de govern també.

Torno a repetir que no dubto de que s’hagi seguit tots els preceptes legals per fer aquests nomenaments, però el que és discutible és que, en una setmana, i en el context de la pitjor crisi que ha viscut aquest país, hem repartit en només dos sous pagats pels ciutadans, trenta milions de pessetes anuals, només cal que vostès pensin un parell de segons i n’estic segur que decidirien destinar-los a altres neccesitats que tenim com a ciutat.

Si ser mileurista vol dir guanyar 14.000 euros anuals….ja poden treure vostès la calculadora i veure quantes famílies podrien viure de dos sous escollits per en Ballesteros.