dilluns, 22 de març de 2010

POSITIVISME DESMESURAT

El govern Ballesteros viu d’esquena a una realitat que a dia d’avui l’està superant, no es pot dir sí a tot sense reflexió ni es pot veure tot des del prisma del absolut positivisme, en definitiva, no es pot anar sempre per la vida amb el lliri a la mà.

Són varis els motius que m’impulsen a fer aquesta reflexió, però a
tall d’exemple en citaré dos, de diferents envergadures, encara que tots dos de absoluta importància per la ciutat: els Jocs del 2017 i els cinemes a la ciutat. Dijous ens va sorprende la notícia-rumor de que la candidata Volos podría renunciar als Jocs Olímpics del Mediterrani 2013 i que els mateixos podrien fer-se a Tarragona.

En només 24 hores l’alcalde ja
havia dit que la ciutat estaria preparada si es dones el cas. Un servidor no dubta de la capacitat de la ciutat, ara bé, cal discrepar de la capacitat de dir SÍ rotundament a que es compliran els plaços establerts per hipotèticament arribar al 2013, ja que aquest ajuntament sistemàticament incompleix plaços, previsions i sobretot,
promeses electorals.

Algú em pot dir el percentatge d’assoliment
d’aquestes promeses? Els asseguro que si Ballesteros hagués acomplert el 50% del que ha dit, a Tarragona aniríem en nau espacial pel carrer. I aixó els ho enllaço amb el segon tema: la possibilitat de tenir cinema comercial al casc urbà, tema que afecta a tota la ciutadania, però especialment a col•lectius, com ara la gent gran, que molts cops depenen d’altres alhora de desplaçar-se a la zona comercial on ara hi ha els cinemes.

Si en mig any sense cinemes Ballesteros no ha donat una resposta
adequada en aquest afer, si no ha pogut realitzar les trucades pertinents i utilitzar els espais municipals de que disposem per donar a Tarragona la possibilitat de gaudir del cinema, sino s'en surt en una gestió que requereix simplement de voluntat, de debó ens refiarem de que tots els seus cops de cap en clau afirmativa són vàlids?.

Tot segueix el mateix esquema: dir que sí a tot i a tothom, fixar una
data propera i davant de l’incompliment carregar la culpa al govern anterior. I així ja han passat tres anys, sense solucions a problemes majors i menors, però sempre amb el somriure als llavis. Cal ser positiu, però també mesurats i tocar de peus a terra.