dijous, 10 de desembre de 2009

CADENA DE FAVORS

Article d'opinió al Diari Més aparegut el 4 de desembre de 2009

Que no deixa dormir a en Ballesteros? En quina cadena de favors s’ha vist involucrat?


Des de la seva arribada al govern hem assistit perplexos a tota una série de nomenaments, preses de càrrecs, invencions de responsabilitats, assessories vàries i incorporacions laborals que han tingut un sol denominador comú: tornar favors.


Desconec del tot quin tipus de favor o quina possessió d’informació fa que passis de convertir-te d’alcalde a un confeccionador de vestits a mida, però no em queda mes remei que denunciar la situació, donat que no estem parlant de responsabilitats menors o fets aïllats, estem parlant de quin model de servidor públic volem a la Tarragona del futur.


El primer indici ens va venir amb el Sr.Agustí Mallol, a qui se li van pendre mides i es va crear un vestit a mida i, en un exemple de màrqueting absolut, se’l va anomenar “assessor pedagógic” a SIRUSA o al Consorci de Residus on, pel coneixement que en tinc, encara hi és i el seu vestit a mida està ben guarnit donat el sou que se li va assignar.


L’astorament va continuar amb el Sr.Rigau i la seva més que sospitosa gestió de la Candidatura, en aquest cas no va ser un sol vestit a mida, sino uniformes complerts per tots els acompanyants, en un projecte a priori seriós de ciutat com és la Candidatura 2017, on hi participen moltíssims voluntaris per pura il·lussió de ciutat.


I es va assolir la producció industrial de vestits a mida amb la entrada de molta gent a l’Ajuntament de Tarragona, entrada condicionada a la possesió de carnet del PSC, que pel que sembla és el més imprescindible que cal ficar al curriculum vitae, ja que mentre tothom té problemes de feina, l’Ajuntament és una ETT sense requisits.


Quan és té un càrrec de responsabilitat tens tot el dret a rodejar-te de gent de confiança, gent amb les que has compartit experiéncies laborals o has encetat projectes de vida en qualsevoln àmbit, però no podem badar, l’elecció de les mateixes no pot ser basada en les afinitats polítiques, ha de ser encaixada en l’excel·léncia que es pot aportar a la gestió i sobretot, a la vàlua dels candidats. I és per aixó que he de dubtar sobre si el carnet del PSC, per si sol, dota d’aquestes qualitats, i la realitat fa que ràpidament defugi d’aquest pensament.


Per tant, la situació és francament preocupant per la incompeténcia de qui ostenta els càrrecs, ningú tindria dret a assenyalar l’alcalde amb el dit si els seus escollits fossin reconeguts per la tasca que estan portant a terme, però no és el cas, i, malauradament, Tarragona s’hi juga molt cada cop que tota aquesta colla de receptors dels favors de l’Alcalde prenen decisions.



En la meva tasca a l’Ajuntament mai he tingut cap càrrec de partit al meu costat, però si en tingués no em tremolaria la mà per cessar totes les seves activitats si fos espectador dels escàndols a que ens està començant a acostumar l’actual equip de govern, als polítics els votem perqué ens representin i facin progessar a tots els ciutadans, no només als que riuen les gracies de qui ostenta el poder o en saben informació que els pot danyar.



No he estat mai presoner de cap favor, i la Tarragona que vull ha d’estar lliure de qualsevol rastre de sectarisme, i des de la meva posició lluitaré sempre perque aixó no s’oblidi mai: Tarragona és massa important perqué hi hagi gent que tingui enmanillada l’alcalde, i ningú ha de fer-ne la vista grossa.