Homenatge

He de suposar que igual que a molts de vosaltres, la mort de Rafael Tatay, m’ha sorprès de manera desagradable.

Mai pots comprendre la mort, de res ni de ningú, és difícil acceptar-ho, però quan aquesta arriba a les persones que coneixes i hi tens relació, tot és mes difícil.

Rafael Tatay era, eminentment, un botiguer de Tarragona, que estimava profundament la seva feina, que havia sabut transmetre-ho a la seva família, que adorava la seva ciutat, Tarragona, i que feia tot el possible per millorar-la i per millorar la seva professió i el seu col·lectiu

Tot l’altre, segurament, ja ho sabeu, la seva vessant pública, els seus càrrecs, les institucions en les que va col·laborar però, per damunt de tot, la quantitat i quantitat d’hores que va dedicar als altres sense rebre res a canvi.

Això, l’altruisme, el fer sense esperar res a canvi, és el millor que es pot dir d’una persona, el millor elogi que se li pot fer.

Descansi en pau, un bon ciutadà anomenat, Rafael Tatay.