dijous, 22 d’abril del 2010

NOMÉS CALIA EMPENYER EL CARRO

Ja fa tres anys que el grup municipal CiU és a l’oposició, tres anys en que encara esperem l’esclat Ballesteros, aquella quantitat de grans projectes que s’havien de fer, grans obres i grans somnis que s’havien d’aconseguir.

El més fàcil per qui fa “mala” oposició és sempre negar la major i arriar al governant, però CiU Tarragona i un servidor no ens hem volgut caracteritzar per aixó, i hem volgut aportar la nostra feina activa pel desenvolupament de la ciutat, com demostren les nostres mocions i la nostra cerca continua de solucions als temes que afecten a la ciutat.


Però se’ns fa molt difícil aquesta tasca, donat el govern s’ha instal·lat en un permanent circuit tancat, on realment no hi ha cap tipus d’escolta activa i on el primer argument a utilitzar és la política de retrovisor, acusant de manera obsessiva al govern anterior dels mals de la ciutat, donant-se a voltes l’absurd d’acusar a CiU de temes on no n’hem tingut cap responsabilitat.

En aquest últim any de legislatura es visualitzarà realment que ha aportat el govern Ballesteros a Tarragona i quin balanç deixa a la ciutat. Seria francament mesquí per la meva part dir que s’ha fet tot malament, perquè no es veritat, i a més el govern ja s’encarrega amb escreix d’autopromocionar-se, però en els grans temes de ciutat Ballesteros no ha estat a l’alçada, i de les municipals de 2007 fins ara no hi ha cap salt qualitatiu, que si quantitatiu, en el discurs, ja que ens segueix parlant de futur.

La confiança ciutadana en política municipal no s’assoleix amb maneres d’estadista salvapàtries, s’aconsegueix passejant pam a pam la ciutat i esbrinant que pot millorar la qualitat de vida dels nostres conciutadans, la resta es falsa proximitat.

El que sap més greu és que Ballesteros va trobar molts projectes finalitzats, en els que només calia empènyer el carro per tal de tenir-los i gaudir-los, i que no n’ha acabat cap. Només calia empènyer, però han preferit reinventar-ho tot per acabar no acomplint res.


Sempre ens hi trobaran per empènyer, però no ens escolten.

Joan Aregio