UNA LLEI DE FUTUR

El passat u de juliol, el Parlament de Catalunya ens va donar una gran notícia als catalans i a les catalanes, amb l’aprovació de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC).

Aquesta és la primera gran llei que desplega les competències del nou Estatut de Catalunya, al mateix temps, aquest text legal, si som capaços de consolidar-lo, ha de permetre que sortim del vagó de cua de l’educació a la Unió Europea.

Perquè sigui efectiva, aquesta llei ha de ser de llarga durada, com ho són tots els sistemes educatius de les democràcies més avançades europees.

A aquesta llei transcendent s’hi han oposat els de C’s i els del PP, amb els arguments de sempre: garanteix, segons ells, la poca presència del castellà a l’escola. Aquesta cançó crec que comença a cansar a tothom, i el rendiment electoral que en pensa treure el PP sempre serà menyspreable - A mi, personalment, que siguin tan perseverants en el seu error ja m’està bé -. El més lamentable és que IC, que forma part del govern, hagi votat en contra, ells que es passen la vida donant lliçons d’ètica política; arribada la votació d’una llei tan important pel país com aquesta, si hi discrepen i voten en contra, n’han de ser conseqüents i abandonar el govern, que és el que succeeix en qualsevol govern de coalició que es tingui per seriós.

De les forces que van votar favorablement, vull destacar el paper que ha representat CIU, que tenint tots els vents de cara per guanyar les eleccions l’any vinent, ha sacrificat els seus interessos partidistes legítims pels interessos generals de país. I això ho ha fet perquè la reforma del servei educatiu no podia esperar més.

Cal ser optimista sobre l’aplicació de la nova llei que estructura l’ensenyament en quatre nivells: es recupera el concepte d’escola com a primer graó de la formació fonamental i imprescindible, ja que, tal i com estableixen els indicadors, l’arrel del fracàs escolar té el seu origen en l’educació primària. Tant l’educació secundària, el batxillerat i la formació professional s’impartiran als instituts. Es potenciarà la FP perquè és la garantia de tenir uns treballadors a l’alçada dels temps moderns, així es canviarà el model actual que ja hem vist a quin estat d’atur ens ha conduït. Finalment, els universitaris guanyaran en qualitat formativa, ja que hauran rebut una millor preparació a conseqüència de la LEC.

Tot i que la llei ha comptat amb la oposició d‘alguns sindicats, professors i associacions de pares i mares, crec que el temps posarà les coses al seu lloc, entre d’altres raons, perquè dota de més autoritat i competitivitat a les direccions dels centres i això és fonamental.

La Llei també permet la convivència de l’escola pública i concertada, i aquí l’escola pública té un repte a assolir: ser tan eficaç i eficient com la concertada, doncs avui per avui una plaça pública és més cara que una de concertada.

Per acabar, la pròpia llei preveu una generosa i àmplia dotació de recursos econòmics que ens ha de permetre la seva correcta implantació.

Felicitem-nos doncs per aquesta nova llei, desitgem-li llarga vida, i que sigui capaç de redreçar el nostre sistema educatiu.